Juan Ignacio Duato Barcia

 

Juan Ignacio(Nacho) Duato, nascut a València i resident a Madrid, coreògraf, es va formar com a ballarí a la Rambert School de Londres i, després de la Mudra School de Maurice Béjart a Brussel·les i a l’American Dance Centre d’Alvin Ailey a Nova York.

Els seus ballets i coreografies formen part del repertori de les més prestigioses companyies internacionals, Cullberg Ballet i Nederlands Dans Theater, però també de l’American Ballet Theatre, el Ballet de l’Òpera de París, el Ballet de l’Òpera de Berlín, la Companyia de Ballet Australià, Les Grands Ballets Canadiens, l’Stuttgart Ballet, el Ballet Gulbenkian de Lisboa, el Ballet de l’Òpera de Finlàndia, el Ballet de Sant Francisco o el mateix Royal Ballet.Va ser director artístic de la Companyia Nacional de Dansa des de 1990 fins a juliol de 2010 que va dirigir el ballet de Teatre Mijailovski de Sant Petersburg fins al 2013. El 1998 va protagonitzar la sèrie de televisió “La virtud del asesino” on va conèixer Fina Sensada.

Fruit d’això ella va realitzar el documental “Nacho Duato, Apuntes para un retrato” quan als 40 anys ell va decidir deixar de ballar la Companyia Nacional de Dansa d’Espanya. Aquí és on ella va descobrir la seva part humanista i de cooperació que la va heretar del seu avi matern, el Dr. Juan José Barcia Goyanes. pioner de la Neurologia, de la Psiquiatria i de la Neurocirurgia a Espanya, Degà i Rector a València, escriptor i humanista.  Anys més tard, Nacho va participar activament en terreny, en treballs de sensibilització, al costat de Chema Caballero, a Sierra Leona amb els nens amb peus i mans amputades pels rebels . Actualment participa a València amb tallers de dansa per a discapacitats. 

Les mans d’un bon cirurgià dansen entre nervis i tendons. Els peus i les mans de Nacho dansen per lluitar per un món més just i així ajudar a posar nens drets. Ell representa la importància de tenir unes mans i uns peus. “Sense peus no hi ha moviment, sense mans no hi ha llibertat”. Nacho està al departament creatiu de la Fundació, encarregat d’unir Medicina i Art.