Fernando Fonseca
«Només es perd la batalla que abandones»
– Dr. FERNANDO FONSECA BIOGRAFIA
Medicina i Cooperació
Amant del cinema, als 17 anys descobreix en la pel·lícula “Barbarroja” d’Akiro Kurosawa el tipus de metge que ell vol ser.
A Barcelona s’especialitza en cirurgia ortopèdica i traumatologia, a París en microcirurgia i a Legnano, Itàlia, en cirurgia de la mà. Tot aquest bagatge li permet atendre i curar els nens cremats, els ferits de guerra, els amputats, els grans discapacitats i les patologies derivades de l’extrema pobresa.
A la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, inicia el seu treball de sensibilització cap als més vulnerables del sistema i en la seva etapa de jove resident a l’Hospital Públic de Girona demostra el seu caràcter decidit, escollint aquesta ciutat per residir i des d’on comença la seva cooperació activa com a cirurgià de guerra amb Metges sense Fronteres (MSF) a Bòsnia i l’Afganistan.
Sent president de Metges del Món (MDM) de Catalunya, participa en accions concretes a l’Irak, el Marroc, Txad i SryLanka entre altres països.
Des del seu Gabinet Mèdic de Girona crea l’Associació Humanitària de Solidaritat (AHS) que li permet organitzar les seves pròpies expedicions humanitàries a l’Àfrica, l’Índia, Guatemala, Nicaragua, República Dominicana, Haití, Darfur, Cuba i Senegal.
A Barcelona, desenvolupa una gran activitat a favor de la salut dels exclosos socials; prostitució, presó, migració i exili. També participa en programes de sensibilització en escoles i universitats mitjançant conferències, cursos i congressos, així com entrevistes a la ràdio i la televisió.
A partir del 2005 escull Barcelona com a lloc de residència, passant a la capital catalana el treball de logística i coordinació de totes les seves activitats de cooperació fins a la seva mort.
Accions Humanitàries
Durant 19 anys viatja a la República del Txad per col·laborar amb el Père Michel Gimbaud el Centre de Discapacitats "Notre Dame De Paix" a Moundou, al sud de Txad on tracta nens amb seqüeles de poliomielitis, deformitats de braços i cames cremades o perdudes per les mines.
Participa en 20 expedicions quirúrgiques, les sis primeres a l'hospital de Bebalem amb 193 beneficiats, les 14 restants a l'hospital de Moundou, amb uns 744 beneficiats.
A la República Dominicana, col·labora durant 10 anys en barris pobres i marginats atenent nens discapacitats amb problemes de motricitat oferint-los cirurgia, ortopèdia i fisioteràpia.
A Guatemala, explora a les zones més inaccessibles de muntanya on viuen les comunitats Maies, tractant nens discapacitats.
A Bangalore, Índia, dona formació als tècnics de l'hospital de la Fundació Vicente Ferrer, mentre que a l’Irak, durant la guerra, ajuda a reconstruir hospitals i segueix l'evolució de nens ferits expatriant-los a Barcelona.
La seva passió per la imatge el porta a trobar en el llenguatge audiovisual la manera d’expressar i denunciar els efectes de la guerra, la pobresa i l’exclusió social, així com a documentar visualment les seves expedicions i treballs quirúrgics.
Al 2005 contacta amb la cineasta Fina Sensada, experta en ficció, i l’invita a descobrir la realitat a Sri Lanka i a fer un documental sobre l’exploració mèdica dels efectes del Tsunami. Temps després, ella es converteix en la seva esposa.
Des d’aquell moment, ella es fa càrrec de la logística, la coordinació i la documentació de les seves expedicions quirúrgiques humanitàries i al mateix temps es responsabilitza de fer un fitxer de les intervencions quirúrgiques i la seva aproximació a les patologies traumàtiques extremes que Fernando li proposa com a productor i cirurgià.
Junts creen la productora LA i LA Produktions dedicada exclusivament a realitzar treballs de sensibilització per al cinema i la televisió “Manos que curan y Ojos que miran” fins al final dels seus dies. Alguns dels seus documentals com a productor de ell participen en diversos festivals de cinema arreu del món.
Un llegat sense fi
La seva intervenció al cervell el 2010 i la discapacitat que adquireix per a exercir com a cirurgià en els últims 4 anys de la seva vida no l’impedeixen de continuar creuant continents dirigint expedicions quirúrgiques en una cadira de rodes al Txad i produint una pel·lícula a Venècia. Fins que al juliol de 2014 fa el seu últim viatge a la seva estrella.
El Dr. Fonseca va deixar aquest món deixant inacabada la tasca de seguiment de la recuperació de 5 nens de diferents continents, Mawj (Iraq), Jose (República Dominicana), Chanceline (Txad), Bakite (Darfud) i Mano Prieta (República Dominicana). i el seguiment de la formació especialitzada a càrrec del seu deixeble, el jove Dr. Djilouba, el primer traumatòleg al Txad.
