Vaig tenir la sort de conèixer en Fernando de petita, i un dels records més profunds
que en conservo és la calidesa i l’afecte que irradiava. Era una persona
extraordinària, d’una gran humanitat i generositat, amb una sensibilitat molt especial
per mirar, escoltar i acollir qui tenia al seu voltant. Feia sentir tothom important,
valorat i estimat, i transmetia, amb els seus gestos i la seva manera d’habitar el
món, que la solidaritat, la cooperació i el compromís amb els altres són molt més
que paraules.
Com ell mateix deia: «Treballem perquè creiem que ha d’existir una cosa que es diu
justícia, on les fronteres no siguin cicatrius que separen unes persones de les altres,
perquè sota la pell som tots iguals».
Per això, quan se’m va presentar la possibilitat d’unir-me a la Fundació, vaig sentir
que era una oportunitat molt especial per mantenir viu tot el que en Fernando havia
sembrat. Formar-ne part és, per a mi, una manera de cuidar i fer créixer aquesta
llavor perquè continuï donant fruit en la vida de moltes altres persones, tal com un
dia també ho va fer en la meva.